Construït en el segle XV, és el símbol que caracteritza a Benissanó, el Castell ha sigut testimoni del pas dels anys i d’uns certs canvis en la seua titularitat, el Castell de Benissanó passa a ser propietat municipal el 4 de febrer de 1996.

Repassem la història del castell de Benissanó:
Ronda l’any 1249, plena Reconquesta. El «llibre de repartiment» recull que l’1 de novembre Pédro Íñiguez de Diacastello fa el regal d’una torre i algunes construccions sota el nom Benizano. No tardarien aquelles terres a adquirir una notable importància en la zona, especialment després de la fugida dels àrabs intentant fugir dels cristians.
No seria fins al 18 de gener de 1261 quan Jaume I confirmaria la titularitat de Benissanó amb tots els seus habitants com a beneficiaris, dotant d’independència a aquesta localitat valenciana.

Parlar del castell de Benissanó és parlar inevitablement de la família Cavanilles. Construït sobre la base d’una torre àrab, la construcció tracta d’una xicoteta fortalesa de planta rectangular en la qual destaca la torre de l’homenatge en la seua part central, amb finestrals de clara influència gòtica. Disposava de pont llevadís i fossat circumdant (hui encegat). La “barbacana” és de gran solidesa i està emmerletada amb sageteres, alçant-se en els seus vèrtexs torres defensives. El castell va ser comprat en 1477 per Donya Isabel Gallach, matriarca de la família Cavanilles.

Entre les seues estades cal destacar: el Vestíbul, la Sala Noble, el Pati d’Armes, l’habitació de Francesc I, la sala dels “Socarrats”, la planta de la Galeria o la Terrassa exterior. Cal destacar el sòl de ceràmica de Manises del S.XV a la Sala de Francesc I, el denominat de “les pometes” del S. XVIII, per ser aquesta fruita (poma) la protagonista d’aquesta ceràmica, així com la ceràmica de Noia de la cuina moderna de principis del XX i també els sostres, tant del Segle XV com del XVI en les seues variants.

Don Luis de Cavanilles, un dels primers membres de la saga familiar, havia sigut coper de Don Joan II d’Aragó, un càrrec molt important en aquella època i que tenia grans beneficis tant nobiliaris com econòmics i és per això que va ser nomenat Governador del Regne de València.

En la construcció podem admirar antigues dependències d’aquest Castell-Palacio com els menjadors i estables, les habitacions (incloent la que va ocupar Francesc I de França després de la seua derrota davant l’exèrcit de Carles I d’Espanya en Pavía).

Compte la llegenda del castell de Benissanó, que data de 1525 i té com a protagonista a l’anteriorment esmentat Francesc I de França i les filles de D Jerónimo de Cavanillas:
Derrotat en Pavía, el rei francés va ser fet presoner i portat al castell de Benissanó. Per al Senyor de Cavanillas, no es tractava d’un presoner més, per la qual cosa va ser rebut amb tots els honors i tractat com un convidat. El que va portar al fet que se celebraren diversos banquets en el seu honor.

En un de les festes celebrades en honor a tan celebre presoner, Francesc I es va acostar a les filles de Do Jerònim per a convidar-les a ballar. La reacció d’elles no va ser l’esperada pels assistents al banquet i menys per al seu pare, ja que van eixir corrent d’allí i es van tancar a les seues habitacions. El seu pare, enfadat per tal la descaradura, va anar a parlar amb elles per a saber amb exactitud sobre l’ocorregut i, molt patriòtiques elles, li van dir que aquell era un enemic d’Espanya i que mai ballarien amb ell.

L’enuig de Do Jerònim va créixer de manera inimaginable, aquella actitud era descortesa davant el seu convidat, i no podia permetre-ho. Per això, arrossegant-les pel pèl i quasi nues, les va baixar al saló, al crit de “la supèrbia de vós matara a les dues”, escrit que consta en el capitell del Saló noble i reforça aquesta llegenda.

Va ser declarat Monument Nacional, sota la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d’abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.