En la segona meitat del S.XV s’edifica el Castell de Benissanó. Es pot considerar com un Castell-Palacio, on es conjuguen la fortalesa i la residència senyorial. Actualment podem afirmar que és un dels millor conservats de la Comunitat Valenciana.

En la seua construcció original, el castell comptava amb un pont llevadís i fossat; constituït la rematada de la torre central per teula àrab, a quatre aigües i en forma de “chapitel”, aquests elements van ser eliminats en reformes posteriors, donant-li forma emmerletada.

El Castell de Benissanó està flanquejat amb quatre torres: La Torre Central amb una altura de 30 metres, la Torre de la Poterna, circular i que controla el pati d’armes, i dues defensives, una de planta hexagonal amb obertures per a l’artilleria anomenada de l’Homenatge i una altra de planta quadrada situada al costat de la terrassa-mirador denominada Torre del Guaita.

Entre les seues estades cal destacar: el Vestíbul, la Sala Noble, el Pati d’Armes, l’habitació de Francesc I Rei de França, allotjat en 1525 com a presonera després de caure les tropes franceses en la Batalla de Pavia, la sala dels “Socarrats”, la planta de la Galeria o la Terrassa exterior. Cal destacar el sòl de ceràmica de Manises del S.XV a la Sala de Francesc I, el denominat de “les pometes” del S. XVIII, per ser aquesta fruita (poma) la protagonista d’aquesta ceràmica, així com la ceràmica de Noia de la cuina moderna de principis del XX i també els sostres, tant del Segle XV com del XVI en les seues variants.